ACAPS Horta
Navegació
Menú transversal
Menú principal
Cronologia del conflicte
Gravat de Villa Cisneros del 1893
DES DE L'OCUPACIÓ ESPANYOLA AL 1974
1884 Comença l'ocupació espanyola del Sàhara Occidental
1934 L'exèrcit espanyol conclou l'ocupació del Sàhara
1952 L'Instituto Nacional de Industria (INI) estudia les possibilitats d'extracció de fosfats, el que es convertirà en un dels principals interessos econòmics de la zona
1960 La XV Assemblea General de l'ONU decreta la descolonització dels territoris no independents
1961 El Sàhara es transforma, per llei, en província espanyola
1966 L'ONU reafirma el dret inalienable de la població del Sàhara Occidental a autodeterminar-se
1970 L'ONU insta Espanya a celebrar el referèndum d'autodeterminació del Sàhara
1972 Primeres exportacions de fosfats (150.000 tones)
1973 L'Assemblea General del Sàhara sol·licita al govern espanyol la celebració del referèndum d'autodeterminació. El Uali Moustapha Saied crea, juntament amb altres dirigents nacionalistes, el Front Polisario (Front Popular per a l'Alliberament de Saguia El-Hamra i Rio de Oro). Comencen les accions armades contra l'exèrcit colonial espanyol
1974 Acord secret entre el Marroc i Mauritània per a repartir-se el Sàhara Occidental. El Front Polisario incrementa les accions armades.
El Uali Mustafa Sayed, fundador del Front Polisario, proclama la RASD el 27 de febrer del 1976
DEL 1975 AL 1988
1975 Veredicte del Tribunal Internacional de La Haia: el Sàhara mantenia, abans de la colonització espanyola, certs vincles amb el Marroc i Mauritània, però no eren de caràcter permanent ni del seu contingut es poden derivar drets sobre el seu territori. Es recomana la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
Es signen a Madrid els Acords Tripartits a través dels quals Espanya cedeix el Sàhara al Marroc i Mauritània.
L'exèrcit espanyol abandona el Sàhara i alhora el Marroc inicia la Marxa Verda (marxa de civils acompanyats de l'exèrcit) i l'ocupa. Milers de sahrauís fugen dels bombardeigs marroquins i es refugien en el desert algerià, a prop de Tindouf. És aquí on es creen camps de refugiats on encara avui viu la població sahrauí que va fugir.
1976 El Front Polisario proclama la República Àrab - Sahrauí Democràtica (RASD). Comença la Guerra del Sàhara.
1979 Mauritània renuncia al sud del Sàhara Occidental. El Marroc ocupa ràpidament els enclavaments més importants i el Front Polisario passa a controlar la resta del territori.
1980 El Marroc inicia la construcció dels murs. La guerra entra en una nova fase "estàtica".
1984 L'Organització per la Unitat Africana (OUA) admet la RASD com a membre. El Marroc es retira de l'organisme.
1988 El Marroc i el Front Polisario accepten el Pla de Pau de l'ONU, que preveu la celebració d'un referèndum d'autodeterminació.
Campament d'exiliats sahrauís a Tindouf
DEL 1991 AL 2000
1991 El 6 de setembre entra en vigor "l'alto el foc" i la treva que, segons el Pla de Pau de l'ONU, han de precedir la celebració del referèndum previst per al gener de 1992.
1992 No se celebra el referèndum. El Marroc no accepta que la base del mateix sigui el cens de la població elaborat per Espanya l'any 1974. El Front Polisario no accepta les pretensions del Marroc de considerar com a sahrauís a desenes de milers de persones que no figuren inscrites en el cens de 1974 i que, segons les autoritats marroquines, es trobaven exiliades al Marroc durant l'ocupació colonial espanyola. La fi del mandat de Pérez de Cuéllar com a Secretari General de l'ONU i la seva substitució per l'egipci Butros Gali contribueix també a ajornar una decisió sobre la validesa del cens de 1974.
1995 El Marroc no accepta el cens proposat per les Nacions Unides. Això fa impossible la celebració del referèndum.
1996 El Consell de Seguretat de l'ONU acorda la suspensió de les tasques d'identificació per al referèndum i la retirada parcial dels seus efectius a la zona, així com el contingent civil de l'ONU.
1997 És nomenat James Baker com a representant especial del Secretari General de l'ONU per al conflicte del Sàhara Occidental. Visita com a mediador les zones del conflicte. Se signen els Acords de Houston i es fixa la data del 8 de desembre de 1998 per a la celebració del referèndum. Segons aquests acords, la base del cos electoral és el cens de 1974, afegint-hi aquelles persones que puguin demostrar un parentesc directe, a més de les reconegudes com a sahrauís per ambdues parts.
1998 Es reprenen les tasques d'identificació dels sahrauís amb dret a vot. Novament el govern del Marroc posa entrebancs i el referèndum no es pot dur a terme en les dates previstes.
1999 L'ONU finalitza les tasques d'elaboració del cens electoral. Es fixa en unes 86.000 les persones amb dret a vot.
El Marroc insta a la presentació de més de 140.000 reclamacions d'inscrits no acceptats per l'ONU. Es fixa la data del 31 de juliol de 2000 per a celebrar la consulta.
2000 Davant de les maniobres marroquines per endarrerir de nou el referèndum, el Secretari General de l'ONU decideix mostrar la incapacitat d'aquest organisme per a portar a terme els acords del Pla de Pau, i decideix que Baker torni a consultar amb les parts les possibles sortides a la situació. Els sahrauís, cansats d'esperar, no accepten que el procés s'allargui més enllà de finals del 2000. Les probabilitats de que l'actitud obstruccionista del Marroc portin a una nova guerra queden obertes.
Manifestació pacífica de sahrauís al Sàhara Occidental reprimida posteriorment per la policia marroquina
El SEGLE XXI, LA INTIFADA SAHRAUÍ
2001 James Baker i Kofi Annan proposen clarament una autonomia retallada sota sobirania marroquí, la qual cosa significa, de fet, l'abandonament del Pla de Pau per part de les Nacions Unides. El Marroc accepta aquesta proposta, mentre que el Front Polisario la rebutja completament.
2002 Es prorroga de nou la Missió de l'ONU amb l'encàrrec de buscar una solució acceptada per ambdues parts i que tingui en compte l'autodeterminació del poble sahrauí.
2003 El Pla Baker presentat a Nacions Unides, al mes de juliol, és admès a estudi per part del Front Polisario. Marroc el rebutja completament. Aquest Pla presenta un règim d'autonomia pel Poble Sahrauí i en el territori del Sàhara Occidental i la celebració d'un referèndum d'autodeterminació en quatre anys com a data límit. Durant el temps que el Sàhara Occidental es regís sota una autonomia, les carteres ministerials estarien repartides entre el govern marroquí i el govern sahrauí.
2004. Davant la negativa del govern del Marroc de seure a negociar. James Baker, que considera el Marroc responsable dels fracàs de la pau al Sàhara, presenta la dimissió com a enviat especial del secretari general de l'ONU al Sàhara occidental. És substituït en el càrrec pel peruà Álvaro de Soto
2005 Esclata una Intifada sahrauí a l'Aayun i aquesta revolta popular s'estén a altres regions ocupades pel Marroc i arriba fins i tot a Assa, al sud del Marroc. En les universitats marroquines d'Agadir, Marraqueix i Rabat, els estudiants sahrauís també es revolten. Aquesta revolta tingué precedents els anys 90, però aleshores el Marroc la va silenciar totalment; al segle XXI, els mitjans de comunicació treuen a la llum aquesta revolta pacífica, la qual és reprimida violentament per la policia: empresonaments indiscriminats, tortures...